Per primera vegada, el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí espanyol ha reconegut l’existència de persones i d’empreses que han patit els efectes de la política de transgènics portada a terme per l’Executiu espanyol. En l’ordre del dia de la reunió convocada pel Ministeri hi apareix un punt en el qual es diu textualment: “Coexistència de blat de moro modificat genèticament amb blat de moro convencional i ecològic. Experiències d’agricultors afectats”.
Aquests efectes socials i econòmics de la presència de blat de moro transgènic a l’Estat espanyol fa una dècada que els denuncien les organitzacions ecologistes i agràries. No obstant això, els nivells d’irresponsabilitat política en el Govern han arribat a cotes elevades. Per exemple, en una reunió recent amb els col·lectius ambientals i agraris, el director general de Desenvolupament sostenible del medi rural, Jesús Casas, reconeixia que les empreses com Monsanto “realitzen una constant tasca de lobby en el Ministeri” i que “els casos de contaminació per transgènics són indignants”.
No obstant això, Casas afirmava també que votava sempre a favor dels transgènics en el Consell Interministerial d’OMG (Organismes Modificats Genèticament) del Govern espanyol, tot i reconèixer que no n’entén sobre transgènics. Però tot i l’existència d’aquest punt en l’ordre del dia de la reunió d’ahir, i de les afirmacions de Casas, tant la presidència de la reunió com els responsables del MARM presents van defensar que els transgènics són una opció i que el Govern d’Espanya no els frenaà. Així mateix, van qualificar d’acte polític de dubtosa validesa científica aquelles prohibicions que s’estan fent a la UE.
És el cas del govern irlandès, que el dissabte 10 d’octubre va publicar un acord en el qual s’especifica que es “declararà la República d’Irlanda Zona Lliure de Transgènics, lliure del cultiu de qualsevol planta modificada genèticament”. Irlanda se suma així a França, Àustria, Grècia, Luxemburg, Hongria, Itàlia, Polònia i Alemanya que ja mantenen algun tipus de prohibició sobre el cultiu d’organismes modificats genèticament.
Al març, 22 estats membres van rebutjar la proposta de la Comissió per abolir les prohibicions existents a Àustria i Hongria (entre ells Espanya).
Una altra mostra d’irresponsabilitat, que ha estat percebuda com una ofensa històrica contra les postures crítiques amb els transgènics i contra el conjunt de la societat civil, ha estat l’absència del propi Casas (qui va convocar la reunió però finalment “per motius d’agenda” va preferir no estar-hi present). No obstant això, van ser convocades en bloc un conjunt d’associacions sectorials com ASEBIO, ANOVA, FIAB, CESFAC (algunes de les quals es considera que exerceixen com a lobby de les multinacionals dels transgènics) tot i no ser membres de ple dret del Consell Assessor de Medi Ambient (CAMA). L’empresa Monsanto, per exemple, principal responsable de les contaminacions genètiques en el món —el seu historial està ple d’escàndols—, tenia diversos representants en aquesta reunió, sota sigles d’almenys dues organitzacions empresarials.
En la reunió, un cop més, es va rebutjar tractar els assumptes que les organitzacions ambientals i agràries porten anys posant sobre la taula i que s’havia demanat que fossin part de l’ordre del dia. Per exemple, la manca de transparència, l’absència de registres públics dels cultius transgènics, les irregularitats en l’etiquetatge dels aliments transgènics, els reiterats casos de contaminació, etc.
Qüestions que, entre molts altres casos, ja s’havien posat de manifest al Principat amb la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics impulsada per Som lo que Sembrem. Una ILP que va ser obviada i anul•lada pel Parlament de Catalunya i un procés antidemocràtic que Som lo que Sembrem continua denunciant.