|
|
|
ABRIL
2003. SEGONA ÈPOCA, NÚMERO 18
|
|
FESTA
MAJOR I HISTÒRIA
Aquests primers mesos del 2003 ens han portat, com a mínim,
un parell de bones notícies relacionades amb la recuperació
de la memòria històrica de la Festa Major de Gràcia.
D'envergadura molt diferent, però representatives ambdues
d'una sensibilitat compartida pel valor que té la més
principal de les nostres festes dins el bagatge cultural de
la vila.
Per una banda, s'ha tancat l'acord entre cinc institucions i
entitats amb l'objectiu de completar, a quatre anys vista, el
projecte d'Arxiu Festiu de la Festa. La constància d'en
Jordi Pablo -inspirador del projecte-i la bona recepció
que aquest ha tingut entre els col·lectius implicats
ha fet possible que, en els propers quatre anys, es doni un
salt molt qualitatiu en el procés de recopilar, documentar,
catalogar i arxivar amb condicions una història, tan
comuna a milers i milers de vilatans i vilatanes, com és
la Festa Major. El Districte de Gràcia, l'Institut de
Cultura de Barcelona, el Centre de Cultura Tradicional de la
Generalitat, la Federació Festa Major de Gràcia
i el Taller ho han fet i ho faran possible.
En una altra dimensió més reduïda, però
no menys important, cal destacar la idea sorgida des de la Comissió
de Festes del carrer Llibertat (entre Torrent de l'Olla i Fraternitat)
i assumida també pel Taller, de recuperar la petita història
d'aquell carrer, dels seus entorns i, en especial, de la seva
Festa Major. Recuperar-la, per estimar-la i per difondre-la
al màxim. La Comissió i el Taller hi treballarem
junts.
La Festa Major de Gràcia és present, és
futur, i no s'oblida en cap cas d'un passat esplendorós
i d'arrels radicalment populars. |
| |
| La
Matagalls-Montserrat supera els trenta anys |
El 5 d'agost de l'any 1904, mossèn Jaume
Oliveras i Brossa, excursionista que, amb els anys, esdevindria
primer rector de la parròquia gracienca de Santa Teresa
de l'Infant Jesús, duria a terme -en companyia d'un altre
sacerdot no identificat-una singular travessa que el va portar
des del Montseny fins a Montserrat en menys de 24 hores.
Gairebé seixanta anys després, el 15 de setembre
de 1962, un parell de socis del Club Excursionista de Gràcia
varen repetir amb èxit la travessa que, a partir de l'any
1972, quedaria instaurada com a la "Matagalls-Montserrat",
veritable vaixell insígnia d'aquesta entitat i que l'any
2002 va arribar a la seva trentena edició. En aquest
número de Camèlies, Joan Cervera recorda, amb
detall, la història de la travessa. |
| |
| Martí
Ibáñez, metge, sexòleg i llibertari arrelat
a Gràcia |
| Al llarg d'aquest any 2003, diverses institucions
i entitats, entre elles el Taller, recuperaran la memòria
de Félix Martí Ibáñez, un metge
d'ideologia anarquista que, abans de la guerra, va instal·lar
a Gràcia el seu avançat consultori mèdic
i sexològic i que ocuparia importants responsabilitats
en la política sanitària de la Generalitat i el
Govern de la IIª República quan els anarquistes
hi foren presents. Exiliat als Estats Units acabada la contesa,
el seu prestigi científic assoliria renom internacional. |
| |
|
|
